dilluns, 27 de febrer de 2012

Himne del Mil·lenari de la ciutat de Viladecans


Dins les meves activitats culturals del 2011, des del departament de Cultura de l’Ajuntament de Viladecans em van demanar que escrivís un himne per celebrar el mil·lenari del primer document que fa referència a la Ciutat de Viladecans i que data del 29 d’abril de l’any 1011. 
Va ser una gran responsabilitat i un repte. 
Un dels meus llocs preferits del poble és la platja, la meravellosa platja verge que tenim. Explico per què:
Cervantes no ens precisa el lloc ni la data del naixement del Quixot, però sabem que va morir a la platja de Barcelona l’estiu de 1614. 
En el meu cor la platja de Viladecans és la platja del Quixot i amb la lletra de l’himne del mil·lenari vaig intentar que fos la platja de tots els  ciutadans de Viladecans: vinguessin d’on vinguessin, parlessin la llengua que parlessin.
Aquesta era la meva intenció: dir que tots som iguals dins de l’aigua.
Aquí teniu la lletra de l’himne. La música és de Frederic Sesé.
Noemí Trujillo

Es diu que hi ha un camí
entre la mar i la muntanya,
és terra d’ acollida,
de frontera i de rondalla.

Mireu,
mireu,
el vol de la Calàndria;
escolteu,
escolteu
com ballen els gegants
al compàs 
de tambors i gralles.

Es diu que hi ha un indret
on ningú no és estranger,
una ciutat d’ oportunitats,
ciutat de la gent.

Mireu, 
mireu
el vol de la Calàndria
mireu, 
mireu,
l’ ermita i la muntanya;
escolteu,
escolteu
com ballen els gegants
al compàs 
de tambors i gralles.
Es diu que hi ha una via
amb mil llengües i mil cares,
és filla de tradicions
i néta d´esperances.

Mireu, 
mireu,
el vol de la Calàndria,
mireu, 
mireu,
alça el vol i vola alt.
Escolteu,
escolteu
com ballen els gegants
al compàs 
de tambors i gralles

Es diu que hi ha un camí
entre la mar i la muntanya,
Ciutat de Viladecans,
casa nostra mil·lenària.